dilluns, 18 de maig del 2015

Més comparacions fotogràfiques

Avui comparem una foto feta fa 10 anys ( abans dels enderrocs tripartits), amb una que té un lustre i un altre de sols fa 5 dies El creixement dels arbres dona fe de la fertilitat del terreny. Nosaltres donem fe de que els fruits se'ls mengen els de sempre, i a les desheretades ens devora la fam de justícia !!!!

 Les fotos són de rabiosa actualitat, ara que la junta electoral ha ordenat treure les estelades dels edificis oficials, mentre la bandera rogigualda és legalment obligatori que hi onegi :-( . No sé per que serà, però ens han vingut al cap els versos del mestre Martí i Pol...

https://www.youtube.com/watch?v=hxJa0EYcy5k

LES QUATRE BANDERES 
 
Tenia quatre banderes, 
tres les vaig perdre en combat; 
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix. 
No la'n trauré fins que bufi 
ben fort el vent de llevant 
i s'endugui aquest mal aire 
que ens toca de respirar. 
Tenia quatre banderes , 
tres les vaig perdre en combat. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
Amb el jardí ple de fulles 
no fa de bon caminar. 
El mal vent encara bufa; 
Jo no em canso d'esperar: 
Per cada fulla caiguda 
als arbres hi neix un tany. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
De dos amors que tenia 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat . 
Jo ni ploro pel de terra 
ni em lamento pel de mar. 
Plor i laments de què serveixen? 
Gent que lluiti és el que cal. 
De dos amors que tenia, 
l'un en terra , l'altre en mar. 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Si quan parlo s'esparveren, 
jo que sí, em poso a cantar. 
Canto i canto i cantaria 
si pogués més fort i clar. 
Quan les cançons fossin pedres, 
vinga fones i al combat! 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
Qui n'aprèn la cantarella 
mai més no l'oblidarà. 
Si de cas no l'heu apresa 
no us canseu de preguntar, 
que si els mots són com la pluja 
la terra som tots plegats. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 

dissabte, 9 de maig del 2015

Viu per plànyer lo que de ella es mort :-(

 Mentre els ocells carronyaires continuen niuant damunt del cadàver en descomposició de la xemeneia de l'antic recinte fabril, comparem una foto d'avui amb una del 2009. Immediatament fem nostre el punyent poema del mestre Alcover:

DESOLACIÓ:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

JOAN ALCOVER (1854 - 1926)

Mira també  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/05/la-xemeneia-de-can-ricart-esta-mes.html