divendres, 30 de novembre del 2012

Torna la Muestra Marrana a Can Ricart, i ja en van 5!

Aquest divendres al vespre ha començat en la nau polivalent d'Hangar la 5ª Muestra Marrana. L'encontre és una trobada anual plena de post-porno, transmasculinitats, ciborgs, sexualitats en la tercera fase i d'altres animalons de similar pelatge.

Vídeos, películes, curts, xerrades, performances, exposicions i un públic d'allò més agradable de conversar, han amanit de sal i pebre una inauguració que qualifiquem com a força prometedora. La resta de la vetllada hem fet "bondat de la bona" escribint aquest article i ja no podem donar fe de lo que hagi succeït  :-)

Afortunadament per a totes, les sexualitats no convencionals tenen molt que oferir i ensenyar-nos a l'hora de trencar determinats clitxés i obrir tantes mentalitats tancades per massa segles de pesat patriarcat.

L'expresivitat artística dels col.lectius històricament marginats són  una de llurs vàlvules d'alliberament més creatives i una font contínua de riquesa i diversitat cultural per aquesta societat en la que vivim (i que malahoradament els continua reprimint)

L'esdeveniment s'allarga i es manté increxendo fins a la cloenda de Diumenge per la nit. Podeu llegir la resta de la interesant programació, plena de sorpreses, en l'adreça

http://muestramarrana.org/ .

Nosaltres jutjant per aquest primer tast, assegurem que la cosa paga la pena. A més a més, es menja bé i barat, tenen birres a preus populars i merxendaising vacilon per un tub: No us ho perdeu!

dimarts, 27 de novembre del 2012

Valorant els resultats electorals.

Cada dia costa més d'entendre la valoració dels resultats que donen les urnes: Tothom i totdon han guanyat. Els teletertulians i d'altres experts demoscòpics marejan la perdiu, marejan a l'audiència i es marejan a ells mateixos.
Però com que nosaltres varem aprovar les matemàtiques de cinquè de primària, ens veiem en cor d'explicar-vos-les de forma clara :-)
En primer lloc felicitem per la seva victòria a la senyora abstenció, la opció més "no votada" de l'arc parlamentari amb un 31% dels "no vots"
En segon lloc queda Convergència i Unió amb un 21%, els tercers el Psc amb un 10%, el quart lloc és per ERC amb un 9%.....Etc.
Després resulta que no tots els diputats valen el mateix nº de vots, un altre embolic "democràtic" tant sols apte per als que vulguin pujar nota (que no és el nostre cas).
Però fent un acte de fe en la llei d'Hont tenim els escons repartits d'una determinada manera, ja inamobible. I els números canten: Amb una participació del 69'5% dels electors de la comunitat autonòmica de Catalunya, Tenim una bona notícia i una de dolenta: La dolenta és que ens ha sortit un parlament majoritàriament de dretes ( CiU + PP són majoria). La bona és que hi ha dues terceres parts de l'hemicicle en favor d'una consulta d'autodeterminació, malgrat el joc brut d'alguns. Per analitzar els números amb més calma, recomanem escoltar al Viçent Partal:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4059053/20121126/video-dades-triomf-sobiranista.html 
 
Tot i així, el que cal que ens quedi clar és que la democràcia no està asseguda en cap escó, està lluitant al carrer, a les xarxes socials, als caus, casals, associacions i mitjans de compartir informacions que desmuntin el tinglado de falsedats en el que se sosté un sistema insostenible.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Urbanisme mastodòntic i flashmob sindical.

Aquesta tarda, en l'incomparable marc de l'urbanisme deshumanitzat de Diagonal Mar, s'ha vist una performance de solidaritat obrera que ha deixat bocabadats als congresistes del timofonia & company. Unes 200 persones s'han solidaritzat amb en Marcos, acomiadat miserablement mentre estava de baixa laboral.
Hi ha una vaga de fam en marxa per denunciar la pèrdua de drets dels treballadors http://vimeo.com/52393510# i no pensen afluixar en les seves reivindicacions. Avui han format en silenci i encaputxats, sota l'atenta vigilància dels secretes, seguretes i 5 furgonetes d'antiabalots, desplegades preventivament. La plataforma d'afectats per la hipoteca i l'assemblea d'aturats han fet també acte de presència, desplegant pancarta pròpia.
Podeu veure fotos penjades en

Com a consumidors, som corresponsables a l'hora de triar companyia, el tenir en conte totes aquestes coses. Canviant de companyia ( o d'entitat bancària) davant aquests escàndols, contribuïm a millorar-nos nosaltres mateixos una miqueta. Potser millorar aquesta miserable societat encara ens queda una mica massa lluny, però sumant petits gestos, podríem aconseguir una gran gesta!.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Consell electoral molt encertat :-)

Hola. Us passo una correu meu de campanya electoral. No estic a les CUP però sí les recolzo i les votaré. Per què? Unes quantes raons de pes
Perquè les CUP són una fórmula capaç de qüestionar - a les institucions, però amb tots nosaltres al carrer - l’hegemonia de l’Estat neoliberal en els pròxims anys. L'única a Catalunya. Cadascú que faci la feina al seu territori. No podem esperar a que la marea s'aixequi per afegir-nos-hi, sinó que s'ha de crear entre tots. Perquè ara només podem votar cada 4 anys, i els bancs voten cada dia.

Perquè les CUP no ens representaran ni tindran assessors a dit, sinó que els assessorarem nosaltres (col.lectius, moviments socials..) des de les places i assemblees dels pobles i ciutats.: "No pedimos que confiéis en nosotros, porque la Candidatura d'Unitat Popular sois vosotros". David Fernàndez, num 1 CUP per Barcelona.Perquè vull una democràcia des de baix, real, construïda amb una feina diària de tots, i les CUP s'estan oferint com a cavall de Troia al Parlament per canviar el sistema polític cap a un democràcia radical. Com es veu una i altra vegada, els que manen no saben més que nosaltres - el 99% - , i si els deixem el poder com fins ara en prendran les decisions que els convenen a ells. El poder i les decisions les hem de prendre entre tots.

Porquè l' arribisme i la subalternitat - cap els poders econòmics i els mercats, cap a la disiplina de partit, per lligams de dependència amb els bancs, per estratègies electoralistes, per amiguisme, per mandra intel.lectual i vital - no són el camí, ni ho hauria d'haver estat mai, ara és més que mai evident, per qui vulgui obrir els ulls d'una vegada. Aquest sotmetiment, seguidisme, covardia, no són les opcions de la gent de les CUP, sinó tot el contrari.

Per acabar ja amb la real politik que durant tant de temps els ha servit per justificar-ho tot, per construir terceres i quartes vies que no anaven enlloc, per enganxar-se a la poltrona, al poder, i a teories i paradigmes absurds que aquest oferia.

Perquè el fet que entrin les CUP és la possibiltat de què passi alguna cosa diferent, s'obriran nous espais d'acció, front a l'alternativa de reproduir el mateix, romandre nosaltres amb la indignació i el sentiment d'impotència, i el poder de nou en  mans dels de sempre.
Perquè Botín i els grans poders econòmics estan demanant com a única solució a la crisi - i per mantenir el sistema - una dictadura a Europa al servei de bancs i mercats: "Europa debe pasar de ser un lugar de encuentro y articulación de intereses nacionales a compartir una dirección política única que se anteponga y vele por los intereses de toda la Unión y de todos los europeos". Estem en un creuament de camins i no hi ha marxa enrrera: És el seu plan, o el nostre, i no podem deixar la decisió en mans dels partits de sempre, perquè ja sabem que escolliran.


Perquè ens estan omplint el cap de mentides i de cops, i més seran els que vindran amb la censura, els ERE als periodistes valents (com el recent del País) i la repressió de la dissidència.

Perquè ens volen amagar l'entrada de 60 000 milions d'euros públics al banc dolent a partir del 26 N i la incapacitat de recuperar-ne pràcticament gens. Ja estan el voltors -els fons d'inversió - sobrevolant l'immens parc immobiliari espanyol ofertat en l'atractiu aparador del banc dolent creat a base de retallades als drets del poble. Això és brutal, un atracament a la gent, i un regal als rics i poderosos que tenen les eines per protegir els seus diners. I podeu estar segurs que CiU recolza les maniobres i la censura. No tenim molt de temps per anar esperant i s'ha d'actuar ja.

Perquè els candidats de les CUP són persones que han estat al carrer aquests anys en els moviments socials. CUP que s'estan obrint a les diferents lluites. CUP que han demostrat des dels ajuntaments, que és possible una democràcia diferent i radical.

Perquè també múltiples moviments socials i col·lectius, des de l'esquerra política i l'ecologisme fins al municipalisme alternatiu, donen suport a la candidatura de cares al 25 de novembre, El seu missatge i el dels que els recolzem s'està estenent ja per tot el territori. I encara queda una setmana de campanya!

Perquè sí que es pot repartir, i gestionar entre tots la riquesa, els recursos que ens queden i les feines que tenen sentit (totes aquelles que són imprescindibles per la vida i la llibertat de les comunitats). Perquè s''ha de recuperar el control, i el poder popular sobre els recursos, i deixar ja de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. La sobirania ha de ser política, econòmica, alimentària... llibertat i sobirania de la gent a tots els nivells.

Perquè s'han de trencar ja els aliniaments polítics, i empényer tota l'esquerra - política i social - cap a al desobediència i el qüestionament del sistema política i econòmic. Amb l'entrada de la CUP en campanya, ja està començant a passar. Què no passarà si entren un grapat de candidats al Parlament!!

Perquè si les CUP entren, això els foterà molt i molt, ja que son espais i àmbits que els senten i els volen seus. I sinó entren, continuaran rient-se de nosaltres.

Espero haver-vos convençut -sinó ho estàveu ja - que el vot útil, és només el vot CUP :-)

http://www.unitatpopular.cat/
 
Verònica Miró, activista mediambiental i destacada militant de Som lo que Sembrem.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Ànims Ester!


L’Ester Quintana és una dona de 42 anys. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a compaginar la seva professió a l’hostaleria amb les seves inquituds culturals, i des dels seus espais de treball, les cafeteries del Centre Cívic de Sant Martí i del Centre Cívic Sandaru, he ofert cultura popular a la ciutadania, una cultura lliure i gratuïta, per a que tothom pugués gaudir-ne. Aquesta és la raó per la qual l’Ester és també coneguda al seu barri, sant Martí, on sempre ha format part de la xarxa cultural.
El passat dimecres, 14 de novembre, la seva vida va fer un gir inesperat, un gir brutal produït per una agressió, una agressió de la qual no coneixem l’autor però sí la seva professió. Dimecres, poc abans de les nou de la nit, quan l’Ester marxava cap a casa amb uns amics després de participar a una manifestació legal convocada amb motiu de la vaga general, un projectil llançat per un mosso d’esquadra va impactar a la seva cara produint-li una greu lesió que li provocà la pèrdua de visió a un ull i la trencadissa de diversos ossos tant del pòmul com de la mandíbula.

No és la primera víctima d’aquests projectils, els darrers anys són moltes les persones que s'han trobat en la seva situación a casa nostra. Les pilotes no discriminen, no discriminen per edat, com no ho fan per sexe ni per filiació política, les pilotes de goma ens poden afectar a tots. Les pilotes són un arma perillosa, mortal com es va demostrar recentment als carrers de Bilbao, que augmenten la seva
perillositat quan són disparades il·legalment apuntant a les persones.

Les amigues i amics de l’Ester, convençuts de la inmoralitat de la seva utilització en una societat democrática i conscients que hi ha a l’abast dels governants altres mitjans de dissuasió, ens
posicionem amb les associacions ciutadanes que demanen la seva prohibició.

Al mateix temps, sentint-nos menys preats per les paraules del Conseller d’Interior, qui davant la ealitat constatable dels fets, va declarar que el passat dimecres no s’havien utilitzat aquests

projectils, ens sumem a la demanda social, que és ja un crit, que exigeix la seva dimisiió enfront la repressió desmesurada i continuada que està oferint com a resposta a qualsevol protesta social o cívica.


Una societat a la qual els seus ciutadans tinguin por a manifestar-se no pot ser mai una societat lliure.

STOP VIOLÈNCIA POLICIAL. STOP PILOTES DE GOMA.
PUIG DIMISSIÓ.
 
SOLIDARITAT AMB L’ESTER I LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ INDISCRIMINADA


animsester@gmail.com

Veure el vídeo:


 http://www.youtube.com/watch?v=lLf4d22laXk&feature=player_embedded 

i veuràs el nivell de mentides del règim convergent!

Demà passat, dimecres 22, de 18 a 20 h concentració de protesta davant la seu del departament d'interior, al passeig de Sant Joan, cantonada amb Diputació.



Es preveu la impunitat més descarada pels genocides.

Fa massa vergonya pertanyer a un estat i a una unió Europea que ven armes als genocides.

Caldria que ens plantegessim seriosament fer alguna cosa com a ciutadans indignats amb els assassinats impunes a que ens tenen acostumats els "responsables de la defensa de l'estat d'Israel"

http://noticies.sirius.cat/2012/11/el-sionisme-criminal-mante-lofensiva.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4056568/20121118/netanyahu-amenaca-hamas-important-extensio-operacions.html

http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10151109505951898
 
El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina.

dimecres, 14 de novembre del 2012

País d'ovelles i govern de llops, ens han pres la justícia per deixar-nos la llei!

Aquest matí de vaga general, s'han vist passejar pel barri piquets i policies, polítics i passarells passavolants de diferent plomatge.

El que més ens ha agradat ha sigut el company Nike, de l'assemblea d'indignats del Poblenou, que retratem. Diu veritats com a punys en la seva pancarta bicicletista. El que menys ens ha convençut ha estat, tot el gruix de gent que participava en la mateixa marxa per la dignitat de l'ensenyament, al costat d'un "pàjaru" de vol gallinaci anomenat Joan Herrera.

Recordem que aquest autoanomenat representant dels treballadors no ha treballat mai amb un contracte laboral depenent d'un empresari. De jove començà la seva vida laboral com alliberat del partit i d'ahí a cobrar un sou de parlamentari. El partit que ell encapçala per les eleccions d'aquí 10 dies, va dissenyar uns plans urbanístics a mida de l'estafa piramidal immobiliària. Centenars de veïnes s'han vist foragitades del seu barri de tota la vida, per culpa d'individuos venuts com ell.

I tot i així allí estava, fent campanya entre les víctimes de les seves polítiques, sense que cap persona de les moltes que s'autodefineixen com a "revolucionàries" mogués un dit per fer-lo fora. Absolutament aberrant i grotescament infumable, segons el nostre punt de vista!.

Decididament, si no es pot escridassar als polítics corruptes, aquesta no és la nostra manifestació. Si la crisi de principis no s'atura de forma radical, és obvi que no hi haurà cap sortida del pou on ens han empés. L'esperit de vassall que tria electoralment l'amo qui el mani s'ha de transmutar en ciutadania informada i digne, que es revela contra les lleis injustes amb desobediència civil. Fins llavors no s'aturarà la deriva capitalista que ens empeny cap els esculls del pasotisme social. El cantar de les sirenes televisives silencia els crits d'advertència com els nostres, i en l'inevitable naufragi els ofegats seran legió.

dijous, 8 de novembre del 2012

Ca la Fou: Una sortida col·lectiva del sistema capitalista, que avança inaturable.

Durant els primers mesos de l'any 2011, la cooperativa Integral Catalana i el seu entorn ens varem engrescar en començar una aventura inèdita en el nostre país: La compra col·lectiva d'una antiga colònia industrial en ruïnes, (pel mòdic preu de 400.000 euros). Els 27 habitatges, 8.000 m2 de naus industrials i 3 Ha de terreny ens havien de permetre implementar el procés de sortir de l'actual sistema capitalista, crear la nostra pròpia moneda (el "Eco"), colectivitzar els mitjans de producció, treballar en xarxa amb la resta de projectes que la C.I.C. apadrina sota la seva declaració de principis, aconseguir l'autosuficiència, la sobirania alimentària, potenciar la permacultura i compartir els coneixements tecnològics de forma lliure. L'assemblearisme seria el sistema que ens permeteria acabar amb els rols de poder arcàics i patriarcals, asolint unes relacions humanes igualitàries i justes.
A finals de juny de l'any passat aconseguirem un acord amb la propietat, per signar un contracte de lloguer amb dret a compra i començarem les tasques de neteja i recuperació dels espais més fàcilment aprofitables. Centenars d'idees feien bullir l'olla de l'esperança, en una orgia de rauxa neuronal desfermada. Mentre, la dura realitat de la titànica tasca de intentar rehabilitar (sense quasi pressupost) tota l'enormitat d'una gran colònia, ens anava llençant cubells d'aigua glaçada al damunt de les nostres escalfades testes.

Durant un primer hivern.difícil, fent torns per garantir la presència continuada de gent, dormint en caravanes, passant força fred i treballant molt, els dubtes ens assetjaven sovint: De veritat ens en sortirem?. Però superats els mals tràngols gèlids va arribar una bonica primavera en la que començaren a florir les llavors que sembràvem. Les rodalies naturals de l'indret, en la llera del riu Anoia, ens oferien la seva privilegiada ubicació per contemplar la fauna, el paisatge i el paisanatge de les poblacions properes. Els moviments socials i alternatius han anat venint a fer tota mena d'activitats, des de jornades d'ecomotors fins trobades de programadors lliures anomenades Hackmeeting, passant pel primer encontre d'assemblees d'indignats de la comunitat autònoma de Catalunya. 
Després d'un estiu i una tardor frenètiques i fecundes, encarem el proper hivern amb l'experiència de l'anterior i el caliu de tot el que portem viscut i lluitat. Cada dia som més les persones embarcades en aquest projecte, que fa dos anys a alguns els hi semblava una bogeria utòpica de quatre eixelebrats i que avui és una realitat il·lusionant. El que cada volta es mostra més irracional és el sistema capitalista, que insisteix en voler continuar creixent de forma il·limitada dins d'un planeta amb els recursos finits.
I potser si que és més "desmèrit de l'enemic" que mèrit nostre el que ca la Fou avanci inaturable. Que malgrat les nostres mancances, les nostres febleses i les nostres contradiccions, la mentida del contrari és tan òbvia que dissimula els nostres múltiples errors.
En fi, el cas és que ens hem empoderat d'uns espais plens de història i curulls de patrimoni arqueològic que retornats a l'activitat comencen a vesar vida. Foragitant el fantasma de l'abandonament, generem auto ocupació i dignitat revolucionària, que amara aquesta gesta, fruit del sumatori de petits però importants gestos de la immensitat de bona gent que ens ha recolzat: anímicament quan les forces flaquejaven i econòmicament quan els contes no ens sortien. Per l'allau constant de suports que ens ha acompanyat en aquest primer tram de camí, gràcies amb tot el nostre cor.

Joan Marca, habitant de Ca la Fou.

dilluns, 5 de novembre del 2012

diumenge, 4 de novembre del 2012

De nou ens trepitgen el patrimoni històric soterrat :-( !!!

Can Ricart continua essent una metàfora perfecte de la situació social en la que malvivim. Mentre la part "Aèria" de les naus cada volta és més rastrera, enderrocant-se pels efectes naturals de la intempèrie, sense que ningú es pregunti qui va desmuntar-ne els sostres. la part soterrada dels túnels de transmissió energètica pateix sistemàtics atacs i periòdiques trepitjades.
Aquesta setmana, per enèsima vegada, ha tornat a "pentinar" les runes una excavadora pesada, escampant terra damunt els tres pams llargs de males herbes que hi creixien ufanoses. Igualment veiem en això que li diuen crisi, com hi "tiren terra" damunt les responsabilitats dels que es varen enriquir "magicament", portant.nos a la resta a la ruïna col·lectiva.