dissabte, 27 de febrer del 2010

El senyor dels planells.


Diu que fa molts i molts anys, en un país molt i molt llunyà, els hobbits de la comarca poblenovina gaudien d’un generós mosaic d’horts, fàbriques (les gaudien menys, les patien més) i habitatges prop del mar. Els poblenovins hobbits, vivien i treballaven al costat d’on es produïen les verdures fresques que els alimentava. La sostenibilitat amarava de cap a peus la seva lògica vital i les dures jornades esmerçades en l’economia productiva, creaven veritable riquesa.

En arribar a la fi d’aquella edat antiga, una obscura ombra va anar enfosquint la contrada. L’explotació laboral s'accentuà com mai s'havia vist i va començar a ésser el seu pa de cada dia.

Enveja i avarícia, com rebrots d’esbarzer al camí, teixien teranyines curulles de fiblades. El poderós "mister money" estengué llur corrupta influència fins el moll de l’os d'un sistema social que el malgovernava tirànicament.

Però el cabdill de Mordor, ceg de libidinosa cobdícia, no es va voler conformar amb la recaptació del “diezmo y primicia”; pretenia assaborir impunement el sàdic dret de pernada hipotecària.
Mitjançant l’anomenada enginyeria financera, va prometre multiplicar pans i peixos, bo i fonamentant l’estafa piramidal immobiliària. Quasi tothom hi va caure de quatre potes.

A partir d’aquell moment, el senyor dels planells urbanístics visqué en constant orgia requalificadora. L’emperador del costat fosc, golafre insaciable, esnifava clenxes de liberalisme
capitalista eufòricament extralimitat.

El seu regne, narcisistament addicte a l’aparença, va triar com insígnia heràldica en l’escud d’armes, dos ànecs seguits d’una ensaïmada. La seva despietada divisa : Especula i guanyaràs.

També elevava les seves pregàries a un Sant "3%", mentre enviava demoníaques excavadores i trolls de les cavernes a foragitar les classes populars del seu futur paradís de façanes espectaculars.

Malauradament, per tots i totes, els castells damunt dels núvols cauen pel seu propi pes arrossegant-nos amb ells en llur estrepitosa caiguda.
Els llampants gratacels, preteses torres d’ibori, han resultat ésser fracassos de la mida de la torre de babel. El messies del materialisme havia regalat coeficients d’edificabilitat dignes de les millors bacanals romanes i un cop acabada la festa, ni la màgia de’n Randalf podia alleugerir la contundent ressaca.

El tresor que dominava els destins de tota la terra mitjana, s’ha anat cremant en la foguera de les vanitats èlfiques. Les cendres grises colguen l’horitzò, sembrant de sal el futur del territori. La perspectiva de convertir-se en un barri de Golums ens agafa amb els pixats al ventre i els pantalons abaixats fins els turmells, mentre miràvem de buidar els budells del indigest estrenyiment vint-i-dos-arrobí (La cagada municipal més llegendàriament mitològica, de totes les que es fan i es desfan).



Fotos dels hobbits fantasmals dins les fàbriques no menys fantasmals i el text, de Joan Marca (president de l’A.V. de Can Ricart).

dimecres, 10 de febrer del 2010

Crònica d’una destrucció soterrada.


Ara fa uns dos anys i pocs dies, en un be cultural d’interès nacional, els enderrocs d’un 30% de les naus amb alt valor històric va deixar un esplèndid descampat. Quan el veïnat pensava que les excavadores havien acabat la feina, va resultar que no. Sense conformar-se en haver tombat tot el que sobresortia del terreny fins deixar una encimentada esplanada, van iniciar el que semblava una mina a cel obert.

Treparen l’asfalt i tot el que hi pogués haver-hi sota, enduent-se tones de terra i runes. El pes de les enormes excavadores i la feina punyent de les seves pales trinxarien qualsevol cosa que, en un futur, pogués fer nosa a l’hora d’edificar.

Però els túnels de transmissió energètica, fets de volta de maó per mans proletàries expertes, estaven pensats per a resistir la pressió del vapor que hi circulava. La seva considerable fondària també fou un factor determinant per aconseguir el miracle: A data d’avui, hi ha encara més metres de túnels intactes que no pas destruïts.

Però l’actual propietària de la meitat del recinte, la immobiliària Alza, està a punt de triomfar allà on fracassaren els operaris d’Enderrocs Benjumea. Ja estan fent forats per “les seves terres”, a la recerca del nivell freàtic, els edafòlegs de Geotècnics Estudis que calculen la profunditat màxima extraible ( traduït, el nº de plantes de fondària que pot tenir un pàrquing).

Així que ja ho sabeu: Les visites culturals per a conèixer el nostre patrimoni, les haureu de fer amb caràcter d’urgència. La data de caducitat d’aquestes restes arqueològiques pateix una acceleració accelerada.

Article gentilesa de l'ull que tot ho veu.
Primera foto és del 2008, la segona i detall és del 5-feb-2010

dijous, 4 de febrer del 2010

Ens estan foradant el subsol!


Tot just una setmana després de publicar en aquest blog les fotografies del patrimoni històric soterrat, apareixen tres operaris amb maquinària perforadora i comencen a trepar amb la broca grossa el subsol del recinte fabril. Un membre de la seguretat privada a sou municipal, els hi ha obert amablement les portes de les tanques de bat a bat.

Avui, dijous 4-2-2010, pot ser l’inici de la fi de les restes arqueològiques que, fins ara, havien esquivat la destrucció especuladora del 22@. L’inici de les cates del terreny no pot presagiar res de bo. Un enorme forat per a fer-hi places de pàrquing és el fosc futur que sembla que espera a tota troballa que ens recordi l’economia productiva que es desenvolupà en el nostre barri a mitjans del segle XIX.

Mentre, la conselleria de cultura, no està per a molestar-se per un simple be cultural d’interès nacional i l’ajuntafems barceloní, incitador de la desmemoria, es deu fregar les mans davant la perspectiva d’algun 3% que pugui caure del cel. Un cel, el d’aquest matí hivernal, ple de núvols amenaçadors, que feien de teló de fons a les dues gavines de mal averany que fan niu damunt l’antiga xemeneia perfectament esquerdada, ara propietat de la immobiliària Alza.


El teòric patrimoni de tots i totes, esquarterat i esmicolat en benefici de les multimilionàries plusvàlues en la requalificacions dels terrenys.
Recordin senyors polítics que tot això que esteu fent és punible per la llei. Segurament que ho sabeu, potser no, potser només es una qüestió de temps.



L'ull vigilant de l'AAVV can Ricart no descansa.