dijous, 1 de gener del 2009

Els urbanismes dels espais de ficció o Alícia en el país de les avarícies en el 2009.

Estèrils deserts d'enderrocs i pisos buits a uns preus tant estratosfèrics com l'alçada de la torre Agbar; habitatges deshabitats que no trobaràn cap comprador; cases que no compliran llur finalitat social i que hipotequen amb la seva construcció molts Km2 de territori en termes de petjada ecològica.

Aquesta és una de les moltes cares del polièdric 22@.
D'altres son facilitar la instal·lació de les industries de la guerra al Poblenou, la substitució social de les classes populars dels seus antics espais de vida, la liquidació de centenars de les petites i mitjanes empreses de l'economia real per tal d'especular amb els terrenys, el tancament dels espais creatius que aixoplugaven una amalgama d'artistes interdisciplinaris, la demolició d'un patrimoni històric Català irrecuperable .........

Tot això i més amaguen les noves façanes de disseny del barri, enlluernants com la calba d'un venedor de creixepels. Impactant espectacle pirotècnic d'acer i vidre que pretén sense sortir-se'n, amagar massa barbaritats comeses.

Com li passava a Alícia en travessar a l'altre banda del mirall, https://www.youtube.com/watch?v=XgR1LEjsMu8 el que hi ha darrera dels plans urbanístics del tripartit és un món surrealista on la boira de l'avarícia eclipsa qualsevol llum de racionalitat. Tot un reguitzell de personatges grotescos li fan el joc a la malvada reina de cors que governa un autèntic imperi del terror. Sota l'amenaça de decapitació de qualsevol que s'atreveixi a contradir-la, la monarca exerceix la tirania més dèspota i menys il·lustrada damunt els seus soferts súbdits. Així, la majoria d'entitats del barri tenen la llengua de color negre, de tant llepar el cul per on el 22@ ens inunda de merda fins el coll.

I ja no sabem a quin sant encomanar-nos, per a que escampi tanta cortina de fum infumable.

AAVV
DE CAN RICART comissió de salubritat. Fotografia de Joan Marca, des dels "jardins" de can Ricart.