diumenge, 30 de novembre del 2008

Els forats negres immobiliaris tenyeixen de dol el Poblenou .

Esfereïdes, garrativades i esmaperdudes, restem les veïnes i veïns de can Ricart en conèixer la fondària oficialment reconeguda dels diferents forats negres immobiliaris.

Esvorancs financers tenyeixen de dol la geografia del nostre barri, com el de promotores tant amigues del 22@ com Hàbitat, que davant un jutge confessa un deute de 2300 milions d’Euros.

Els plans urbanístics més especulatius que Poblenou hagi patit mai deixen aquesta ressaca: Un patrimoni històric irreemplaçable enderrocat, centenars de llocs de treball en l’economia productiva destruïts, milers d’obres d’artistes avortades per manca d’espais de creació, desenes de milers de persones foragitades de casa seva sense dret a un habitatge digne i plusvàlues milionàries engruixint els contes corrents de dotzenes “d’amics del tripartit”.
Amb els moSSos sota les ordres d’en "Juanito Sauron" no s’investiguen gaires delictes de corrupció i els 3% no han de respondre davant de cap jutge.

foto: J.Marca: Marxa per l'amnistia a Wad Ras 29 Novembre (presò de dones al Poblenou)

Mentre tenim segrestades en la presó del barri preses polítiques com la Laura Riera i les amenaces de desallotjaments cautelars com el cas d'ara del C.S.O.A. La Teixidora son un fet, la brutalitat urbanística i la màfia immobiliaria encara campen tranquil.lament, defensades a ultrança pels seus Hereu’s.

dissabte, 29 de novembre del 2008

V I D E O : "La Teixidora es queda al Poblenou"

Video que mostra l'evolució del CSOA La Teixidora en un any d'okupació. Aquest video s'ha realitzat dins de la campanya contra l'amença del desallotjament cautelar de la Teixidora.

El proper dilluns volen desnonar al darrer veí de Robador 29 (Raval).

CONVOCATÒRIA:

Dilluns 1 de desembre
A les 9.00 del matí
a Robador 29
(metro Liceu o Paral•lel)

No cal més per compendre que tots hi hem de ser, contra la brutalitat urbanística de l'ajuntament de Barcelona, sempre al costat de la màfia immobiliaria.
Davant d'un cas flagrant de mobbing i manipulació per part de l'ajuntament i la generalitat.

Hi serem.

Sigui qui sigui, i per l'amic Manel més.




divendres, 28 de novembre del 2008

La Teixidora la lia pel centre.

Durant el migdia d'aquest dijous 27 de novembre, unes 30 persones, entre membres dels col.lectius del CSOA La Teixidora i simpatitzants, han okupat durant una hora i mitja el Saló del Tinell de Barcelona. 20 persones més restaven a fora de l'edifici amb una pancarta que mostrava el ferm rebuig al possible desallotjament d'aquest CSOA del barri del Poblenou.

Aquesta acció és tan sols l'inici de molts altres actes que es pensen portar a terme per a frenar el desallotjament.

Desallotjar La Teixidora?
Quina vergonya!!!

dimecres, 26 de novembre del 2008

G4 SUMMIT Graffiti, Guns, Globalization and Ganas by Simon Friel.

Si le pedís a alguien que defina exactamente que significa “subcultura”, probablemente os mirará con recelo por haber proferido una pregunta tan banal, luego, inmediatamente fracasará en darte cualquier cosa parecida a una respuesta sustancial y bien definida. Si lo buscáis en Internet, encontraréis un montón de palabrería que se confunde a sí misma por confiar excesivamente en la palabra “cultura”. Daréis con palabras como subversión, punks, ambivalente, no-doméstico, góticos, negativo y tribus; y seréis unas personas mucho mejores que yo si, de todo eso, podéis derivar cualquier sentido o significado real.

Cuando es tan difícil descifrar el sentido de las palabras, a veces es más fácil encontrar consuelo en las imágenes. Mientras camino entre las paredes de la ciudad, noto colores saltando hacia mí y alejando mi atención del gris. Las paredes de la ciudad nos gritan, buscando respuestas que no estoy seguro que yo tenga. Las paredes están hablando, y creo que debemos escuchar.

Las imágenes de la página opuesta os son traídas por Los Martínez, un grupo que vive y respira en las mismas calles que atravesáis. Pero la identidad del grupo es menos importante que el compromiso con su discurso. Si miráis de cerca, veréis que su trabajo tiene un contenido real, algo que no encontraréis en “subculturas” definidas ampliamente por poses y modas pasajeras. Interactuando con Los Martínez, sois movidos inconfortablemente de vuestra previa e impasible posición de alienación. El afilado pellizco de reconocimiento que sentís si observáis su trabajo, personalmente sus corazones, os hará parte activa de una oposición sistemática y estructurada contra la cultura dominante a la que ineficazmente amabais odiar. Os habréis convertido en verdaderos forasteros. Os habréis movido fuera de la subcultura y os harbáis unido a las filas de la contracultura.

Hace cien años, la ciudad de Barcelona y su gente pasaban por un período de gran pobreza. Una población pobre luchaba por vivir y, en algunos casos extremos, se moría de hambre. La proporción de dinero gastado en alimentos en comparación con el destinado a vivienda era de 5 contra 1. La gente vivía en tiempos de penuria económica y miseria, pero al menos podía costearse el techo que tenía sobre su cabeza. En la Barcelona actual, la situación se ha revertido completamente. Una persona normal, ganando 1.000€ por mes, puede sobrevivir sólo gastando 200€ por mes en comida, pero sería sumamente complicado cubrir el coste de tener su propio apartamento en la ciudad con los restantes 800€. La mayoría de la gente no morirá de hambre en La Millor Botiga del Mon, pero si no sois ricos, es mejor buscar otro lugar para descansar vuestras cabezas por la noche. Es en la realidad de este ambiente en el cual Los Martínez están intentando ofrecer un mensaje alternativo a la gente de la ciudad.

Los Martínez son un grupo de individuos de ideas similares que se han encontrado por casualidad mientras trabajan en las calles individualmente, y que luego se unieron para producir trabajos en los que encontramos un fluida fusión de arte y crónica social. Son guerreros sociales, comprometidos con el reclamo del espacio público como algo nuestro, transformándolo en una galería gratuita. Pero la belleza artística de su mensaje no debería engañaros interpretando su trabajo a la ligera. Este colectivo de amigos creativos no sólo está peleando por reclamar los espacios públicos de la ciudad. En los barrios donde la especulación y los grandes negocios están desplazando a los residentes, tirando abajo edificios y tratando de negar la rica historia de los lugares que desean reinventar desde su propia imagen egoísta, Los Martínez también están en la primera línea de batalla junto a la gente real.

En Bon Pastor, Los Martínez pintaron muros junto con los niños gitanos del barrio, en protesta por el desalojo forzado de familias en Las Casas Baratas. En Barceloneta, trabajaron con Los Vecinos del Barrio de La Barceloneta en su lucha contra el Plan de Ascensores del Ayuntamiento, una maniobra que vería a los ancianos vecinos y a sus familias desalojadas de sus hogares. Pero es tal vez en el antiguo hogar de Los Martínez, en Poblenou, donde su lucha ha sido más intensa. Y es este lugar el que mejor resalta la determinación implacable de su batalla y su continua creencia en ella. Aún así, es aquí, también, donde las excepciones al éxito de su movimiento pueden ser las más evidentes.

En Can Ricart y Poblenou, Los Martínez fueron parte de un grupo de 3.500 vecinos y amigos de los vecinos que protestaron contra el monstruo que es el 22@. Esta iniciativa financiada de manera privada y respaldada por el gobierno local ha desplazado a la mayor parte de la comunidad artística de Poblenou, así como a muchas familias que han vivido por generaciones en lo que tradicionalmente era una de los pocos barrios auténticos de la clase trabajadora de Barcelona. Es algo horrible, y es un patrón que se está convirtiendo en algo muy familiar. Pero el 22@ es incluso todavía más horrible porque muchas de las compañías que operan en este nuevo parque empresarial de vanguardia tratan, o están relacionadas de alguna manera, con la producción de armas. Indra, cuyo presidente lidera el comité de empresas 22@Network, es el mayor proveedor de equipamiento militar no estadounidense para la máquina militar más inmensa: el ejército de los Estados Unidos de América.

Las protestas en Poblenou, como tantas otras, fueron en vano, y el intento de avalar el 22@ y su presencia en el barrio a través del festival Inside 22@, bajo la dirección artística de Niu y en colaboración directa con el comité 22@ Network, ha empeorado el dolor causado por esta derrota en particular. ¿Cómo es posible que Niu, uno de los grupos que originalmente lucharon junto a los residentes y otros artistas contra el 22@, esté ahora incentivando activamente la presencia de sus conquistadores con una celebración que es una increíblemente frívola e insensible reescritura de la historia?

Pero esperad. Es fácil señalar a los especuladores, propagadores de la guerra y a aquellos que están completamente consumidos por el ethos capitalista del “Más”. Si miramos de cerca las manos con las que señalamos, podemos notar, inconfortablemente, que nosotros también estamos teñidos de rojo. Como gente alfabetizada viviendo dentro de una poderosa democracia occidental, todos somos cómplices de los males del mundo, y de alguna manera u otra hay, indudablemente, sangre derramada en nuestro nombre cada día. Tal vez, Niu, en el exitoso despertar del establishment 22@, decidió, como mucha gente hace, que esta es la manera en la que las cosas funcionan en el mundo y que no hay nada que podamos hacer contra eso.

Tal vez esta verdad palpable ha permitido que una sensación primordial de apatía se vuelva aún más cruda dentro de nosotros, una apatía y una complacencia que parecen haberse convertido en la más prominente capital cultural de hoy. Hemos sido manipulados para pensar que somos redundantes e incapaces de ofrecer cualquier resistencia a las fuerzas del mundo que controlan y dan forma a nuestras vidas ensombrecidas. Hemos aceptado nuestra derrota y nos hemos desenamorado de las caras poco familiares que se nos quedan mirando inexpresivamente desde el otro lado del espejo. Los políticos no nos escuchan. Las guerras se combaten a pesar de nuestras protestas de sábado por la tarde contra ellas. Nada de lo que hacemos hace una diferencia, así que, ¿por qué preocuparnos? En discusiones con los miembros de Los Martínez, observé que incluso ellos sienten el peso de la demanda de conformidad del capitalismo. Aunque ellos pelean por otros desinteresadamente, sin buscar una publicidad personal con sus actos, su opción de estilo de vida tiene el coste agregado de ser recordados cada día de que ellos no poseen una casa, o de que no tienen 2,5 hijos, ni tampoco un trabajo que puedan incluir en su currículum. De que ellos han escogido una vida no convencional. Aún cuando la crisis está a punto de probar que una vida “convencional” no significa necesariamente una vida más fácil, hay algo mayor que ha justificado las opciones de Los Martínez. Como uno de ellos me dijo: “Es duro, pero lo que sacamos de ello hace que valga la pena. Sólo tenemos una vida, y tenemos que amarla”.

Por lo que yo veo, Los Martínez continúan haciendo lo que hacen porque les importa, no sólo plantando cara a la violación de la ciudad en la que vivimos, sino también a nosotros. Los Martínez podrían ser fácilmente, Los Rodríguez, o Los Smith. Una rosa con cualquier otro nombre olería igual de bien. Aún así, mientras caminamos hacia lo que podrían ser nuevos tiempos de esperanza, fue un miembro de Los Martínez, el que me dijo, “No podemos hacerlo todo”. Es verdad: las guerras no se detendrán de un día para otro. Los móviles en nuestros bolsillos todavía tendrán la señal de la violencia en África. Los especuladores y los políticos ambiciosos no desistirán de intentar follarnos en cada esquina tan sólo porque le digamos que no lo hagan. A pesar de este saber, o tal vez por él, el núcleo central del mensaje de Los Martínez es que cada día nos miremos en el espejo más detenidamente.

La impresión que estamos destinados a experimentar cuando miramos a los brillantes colores de su arte, saliéndose del fondo gris y avaricioso que lo rodea, es que esos colores están dentro nuestro. Si queremos trabajar por el cambio con cualquier otra cosa que no sean declaraciones banales, entonces debemos empezar aquí: en casa, en nosotros mismos. El corazón en la pared es el vuestro. Depende de nosotros redescubrirlo. Y es entonces nuestra responsabilidad dejarlo que cante, escriba, pinte, grite o llore en cualquier manera, afirmando nuestra batalla colectiva para seguir siendo parte de la original y de la única y verdadera cultura perdurable: la humanidad.


Que seamos más despiertos. Que seamos más conscientes. Que seamos más vivos.
Más Amor.

dissabte, 22 de novembre del 2008

CSOA La Teixidora en ALERTA !


Hola a totes teixidores!
En l’aniversari del nostre primer any hem rebut una mala notícia que voldríem compartir amb vosaltres per mantenir-vos informades: la causa penal de la Teixidora s’ha reobert.

La situació actual és que la jutge ens insta a abandonar La Teixidora i, en cas contrari, podria firmar una ordre de desallotjament cautelar. Encara no estem en aquesta situació i, per això, ESTEM A TEMPS DE PARAR UN FUTUR DESALLOTJAMENT!

I per parar-lo iniciarem immediatament una campanya per evitar-ho! per començar us convidem totes a venir a fer material grafic amb nosaltres el diumenge a partir de les 16:30.

A part d’això, que sapigueu que NO ENS TALLEN EL FIL PER A CONTINUAR TEIXINT! I això vol dir que continuarem amb la majoria d’activitats normals que fem al CSOA La Teixidora! Us animem a participar de totes elles!

Continuant teixint subver-diver-acció
CSOA La Teixidora (amb un any no n’hi ha prou)

Centre Social Okupat Autogestionat
Marià Aguiló, 35 - Poblenou

dilluns, 17 de novembre del 2008

La crisi financera la paga la classe obrera.


Fa més de tres setmanes que als treballadors de l'empresa d'arts gràfiques POLICROM S.A. no els hi paguen el sou. Tampoc els amos de l'empresa s'han decidit encara per tramitar un expedient de regulació d'ocupació o per un concurs de creditors. Els "currantes" s'han quedat literalment penjats sense poder fer res i a l'espera del que s'esdevingui i es que amb l'excusa de la crisi, des de mitjans d'octubre els patrons tenen l'intenció de fer tancar el taller del c/Tànger al Poblenou. Casualment se situa de ple en els dominis del 22@ i es troba ben aprop del enorme solar on hi va haver la Makabra, desallotjada de vida per la policia i arrasada immediatament per les grues ara farà dos anys. Tambè, a la vora, hi ha la fàbrica Simón (domòtica) laborant, amb el futur penjant d'un fil.
I mentres, no més lluny, treu el cap la llampant T-Sistems, amb un enorme edifici de no més de dos anys, bé desitjat de la industria de les noves tecnologies pel pla demenciat 22@, que "la crisi" ja vol desfer-se del 14% de la plantilla.

És una realitat contundent que frapa per la seva evidència i per l'obvietat esparvera: "L'economia globalitzada mostra un perfil de desacceleració accelerada, conseqüència d'un allau de desconfiança produïda per factors psicològics, atribuïbles a la toxicitat de les hipoteques escombreres dels Ianquis". Semblen voler oblidar que en l'estat Escanyol els bancs, de cada 10 Euros prestats han deixat 9 a les immobiliàries i 1 a la indústria productiva.

Davant d'això proposen: "Aprofundir els controls del lliure mercat per afermar el sistema capitalista i abaratir l'acomiadament per a facilitar la generació de llocs de treball; Tot ben amanit amb una amnistia fiscal pels diners negres en nom de la enyorada liquiditat monetària". D'aquesta manera els milions amassats pels responsables de conduir-nos fins on som, podran tornar de les illes Caiman com super-herois al rescat creditici dels més necessitats.
Amb la benedicció del tripartit i d'un parell de sindicats esgrogueits de quintacolumnisme, la solució és més del mateix. Estan en la vora del penya-segat i volen que fem un pas endavant i continuem amb el consumisme redemptor de l'economia capitalista.

Això dels recursos finits deu de ser una fal.làcia malintencionada filla d'algun complot antisistema, amb intenció de distreure al poble treballador català del que realment importa: Aquest any, si el Barça guanya la lliga... Canaletes estarà a rebentar!

FELIÇ CONSUM I PRÒSPERA MISERIA!

+info

La Makabra a dos anys del desallotjament:



Dijous 20 de novembre

Recorregut turistic pel barri del Poblenou

i xocolatada calenta dins la nau.

Convocatòria a les 17h en la nau FéniX

c/Ávila 176

dijous, 13 de novembre del 2008

Fan fora a la Rosa!



En aquest cas són moltes les irregularitats comeses per part del Districte de San Martí, on ha demostrat una manca clara de voluntat de complir el seu paper i obligar al propietari a respectar els drets de la seva inquilina. A més a més, el Districte va donar el permís d’enderrocament a la propietat, quan de sobres es coneixia la presencia de la Sra. Rosa, el seu contracte indefinit i l’assetjament que sofria...



La Sra. Rosa Talón del barri del Clot, va néixer a la finca del carrer Rogent 81 bis, a on ja hi havien viscut els seus avis i els seus pares. Allí, a banda de la seva vivenda, té des de fa molts anys el seu modest negoci, la “Cistelleria Talón”. És a dir tota la seva vida ha transcorregut en aquesta finca, confiant amb la seguretat de poder-s’hi quedar indefinidament per tenir un contracte de renda antiga.




Per donar el teu suport, pots apropar-te a la botiga i firmar la petició contra el desnonament i rebre més informació. També pots solidaritzar-te, fer circular aquesta història, estar pendent de futures convocatòries...

dimarts, 11 de novembre del 2008

El 22@ continua imparable en la seva carrera de destrucció i banalització de les nostres vides, ara apunta contra les Industrias Waldes.

Sembla ser que a aquesta petita industria centrada en el disseny i l'elaboració de productes metàl.lics destinats a la indústria tèxtil (botons i cremalleres, entre altres), el futur se li torna a enfosquir. Ha superat tot tipus de crisis des de la seva fundació al Poblenou a l'any 1924; ni la recessió econòmica dels anys 70 aconseguí fer tancar l'empresa que va estar a un pas de la desaparició, i que s'evità amb la seva reconversió en una cooperativa d'obrers.
Just ara, en plena crisi econòmica, el pla urbanístic 22@ s'aprofita i reclama aquests terrenys on s'ubica la factoria (la seva àrea concreta d'afectació -el subsector 11- engloba dues illes consecutives). En l'actualitat la fàbrica en vida i en ple rendiment, compta amb 60 treballadors.


L'edifici d'Industrias Waldes el trobem al carrer Ramón Turró 111-129 i data del 1912. Antigament es va utilitzar com a magatzem d'oli, dipòsits que encara es conserven a l'interior. Uns anys després, l'enginyer industrial Jindrich Waldes va comprar les naus per instal.lar-hi una de les seves fàbriques de subministraments metàl.lics per al tèxtil, com les que ja tenia a Dresden, Praga, París i Nova York.

info original de la noticia
una mica d'història

V I D E O : " P O B L E N O U 0 3 - 0 8 "




És un Video concebut per a la jornada de lluita "Outside", al barri sofert del Poblenou. El vam veure junt a d'altres reportatges com "Poblenou, de la fàbrica al gratacel", "Ciutadans 22@", "can Ricart des del ressentiment", "l.u.v.e.", etc... durant la castanyada contra el 22@.



Edició i gravació del col.lectiu "Suporttotal" que recull gran part del treball fotogràfic de Jordi Secall que va desenvolupar durant els anys 2003 i 2007 al Poblenou. Fotografia i video de moments històrics com, les escenes de desnonament de veïns i enderroc dels carrers que ara son el Parc Central, imatges de can Ricart i La Escocesa amb vida, l'entrada bíblica de la Makabra a can Ricart i altres més recents gravats, com creacions de protesta de graffiters sobre el terrat de l'extint taller artístic del Caminal, o el desallotjament d'una familia del carrer st. Francesc durant aquest estiu. Son onze minuts frenètics de música, video i foto.

dilluns, 10 de novembre del 2008

La solitud dels col·laboracionistes:

El fracàs del festival "artístic" Inside 22@ ha estat d'un tamany comparable al de la torre Agbar.


Foto on podem comprovar la gran concurrència en la nit del dissabte a la festa de l'Inside en el Parc Central, bé el dispendi de mitjans és força important, però per a qui? i per a què?
El fotògraf ens ha dit que en aquest escenari hi havien 30 persones en el moment més concorregut (s'esperaven centenars). De varies dotzenes de barrils de cervesa, sols van punxar-ne un, i encara en va sobrar.

Els gegants amb peus de fang son males companyies per avançar cap enlloc i amenacen sempre d'esclafar-hi, sota el seu pes, a qui tinguin al voltant.
Aquest ha estat el cas d'en Sergi Bueno (director de l'espai "Niu" i que casualment va ser director de la Vanguardia digital durant els anys en que la destrucció del Poblenou era més que evident i res es denuncià des d'aquell diari, ans tot el contrari.) i de Pedro Soler (director d'Hangar), que han quedat ben desenmascarats quan volien anar de "progres" mentre es rebaixaven moralment fins a posar-se en el nivell de les industries de la guerra i els amics de l'especulació urbanística.

Tota la bona gent del barri ( i rodalies) els hi ha girat l'esquena, organitzant un Outside 22@.

Fotos de la jornada Outside, el dissabte al vespre en la plaça de can Felipa, no teniem tantes pantalles, però vam poder gaudir de més de mitja dotzena de documentals sobre el barri, projectats en una pancarta, mentre ens calentabem amb unes bones castanyes, moniatos i més bona companyia.
algunes fotos


L'èxit de la convocatòria alternativa ha estat rotund.
Sense mitjans econòmics ni amb la complicitat dels grans media, però amb tota la dignitat que els altres han malaguanyat per sempre, em teixit cultura de base, lliure i combativa.
Em fet una denúncia pública, honesta i tampoc ens em quedat curts fent una mica d'escarni als senyors dels Euros tacats de la sang d'Indra (ells i els seus còmplices avergonyeixen la condició humana).

Fora 22@. Boikot als col·laboracionistes!

AAVV Can Ricart

LA FÁBRICA DEL CONFLICTO

Pot ser molt interessant i sa per deixar enrera la contaminació ambiental de la farsa del festival Inside, assistir a l'exposició de la tesis d'Isaac Marrero dins el Seminari permanent GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (UB) :

"LA FÁBRICA DEL CONFLICTO"

Terciarización, conflicto social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona

"El tema de estudio es, en pocas palabras, el conflicto en torno a una fábrica, Can Ricart, afectada por un plan urbanístico municipal, el Plan 22@ para la renovación de las áreas industriales del barrio del Poblenou en Barcelona. Esta sencilla enunciación oculta sin embargo la gran complejidad del asunto. Can Ricart ha sido uno de los principales conflictos urbanos en Barcelona en el último lustro. Aparentemente una cuestión urbanística, la controversia se ha desarrollado en realidad a múltiples niveles: patrimonial, jurídico, industrial, político. Ha dado lugar a un movimiento social de composición insólita (trabajadores, empresarios, académicos, políticos, artistas, okupas, vecinos) y con tanta capacidad de resistencia como propositiva. Ha servido también para plantear en la esfera pública cuestiones fundamentales para el presente y el futuro de Barcelona, como la participación ciudadana en el urbanismo, el lugar de la industria tradicional, el patrimonio industrial y la memoria obrera en la imagen de la ciudad, la economía de la especulación, el papel de los artistas y el sector creativo en el desarrollo urbano, o la crisis del proyecto de ciudad del ayuntamiento. El conflicto ha sido también concebido y representado de múltiples formas: mediante textos, estudios, gráficos, documentales, fotografías o páginas web. El resto de este trabajo es, en cierto sentido, una ordenación de y una circulación por este entramado relacional y heterogéneo."

d'ISAAC MARRERO

Dimarts, 11 De novembre 2008, 20 h.
Seminari d'Antropologia
Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona

Montalegre, 6; 2on, pis

dissabte, 1 de novembre del 2008

INSIDE 22@, la llapissada més cínica d'una societat psicòpata, 22@ Network.

L'ultratjat barri del Poblenou continua patint tota mena de sabotatges contra el seu present i la memòria històrica. Atacs físics d'acció directa com el desnonament forçòs, l'utilització de màquines destructores, l'utilització d'esbirros amb placa, sabotatges incendiaris, la vandalització planificada, el rentat de cara institucional i el silenci còmplice. Tot això aplicat sistemàticament en diverses escales d'execució que ja va per la última fase.

Em passat en molts pocs anys, a partir del 2002, del drama de veure marxar per la força families assentades de generacions al barri, de veure desaparèixer tot un tramat de tallers industrials plenament productius i d'espais de creació artística (s'ha passat de 115 espais artístics a 7 en deu anys), i a viure ara, a finals del 2008, l'escarni dels botxins celebrant el final de l'ebotzament i la reconquesta d'una ciutat.

Josep Maria Vilà, director General d'Indra i president de l'Associació 22@ Network (societat d'empreses del 22@).

El "22@" és l'escut d'armes d'un pla urbanístic ultra-neoliberal promogut per l'Ajuntament de Barcelona que ha arrasat tot un barri obrer, i que ara vol donar-se un petit rentat de cara amb l'organització per mitjà de la societat 22@ Network, d'una mostra de caire cultural que ells l'anomenen: INSIDE 22@ "Mostra d’Arts Visuals i Músiques Contemporànies de Barcelona", que se celebrarà damunt mateix de les despulles de can Ricart i el Parc Central els dies 6, 7 i 8 de novembre.

l'Esperit cínic del Forum de les Cultures, el seu embalum vacu subsisteix malgrat l'èxit de la denúncia d'aquella farsa. Si durant el 2004 els poderosos senyors feudals del diner utilitzaren aquell event per emmascarar tota una gran operació especulativa, amb la construcció de Diagonal Mar sobre terrenys públics, la construcció erma de l'esplanada Fórum, el mur de cara al mar de torres d'oficines, hotels de luxe, edificis "pastís" sense cap utilitat, ara el 22@ contraataca amb un nou espectacle amb el mateix embalum ple de falsedats i manipulacions.


l'Epicentre escollit d'aquesta sinistra celebració "INSIDE 22@", va ser en el seu moment, lloc de vida de 200 families i 100 petits negocis en els terrenys del ara espuri Parc Central. A can Ricart, en ple rendiment, obligaren a tancar les portes de 34 tallers industrials i d'oficis on s'hi guanyaven la vida 240 persones i destruïren 4 tallers d'artistes.


Aquest INSIDE 22@ per més inri està dirigit no nomès pels especuladors de sól i vida del Poblenou, està orquestat pels mateixos que nodreixen d'aparells de guerra a tot el món, amb l'empresa guerrera Indra, en la que el seu director general n'és tambè màxim responsable de la societat 22@ Network.

Mentre els immigrants d'Africa es queden atrapats i malferits per les tanques d'Indra a Ceuta i Melilla i els caces nord-americans bombardegen Irak amb els sistemes informàtics d'Indra, aquí ens volen colar un acte cultural sobre la tomba de la identitat d'un barri obrer.

No nomès especulen amb el sól, amb la vida de les persones, tambè pretenen especular amb l'ànima.
La dignitat tambè deixarem que ens la llevin?