dilluns, 11 de setembre de 2017

Preu per preu, papereta grossa!

Hi ha sectors del naturisme que defensen aferrissadament allò de que "Comparar mides està lleig" i d'altres que ho relativitzen tot, segons quina sigui la matèria de que s'estigui tractant. :-)

L'associació de nudistes de la platja de la Marbella pertany al segon grup, com queda gràficament il·lustrat en les fotos adjuntes. A l'hora de denunciar tamaña ofensa de no deixar-nos votar, aquest 11 de Setembre l'han rebut mullant-se pel referèndum amb una papereta gegant. Alguna periodista passavolant ha captat el moment en aquest vídeo: http://elmon.cat/noticia/228304/video-nudistes-independencia 


Una vegada més, es comprova que a l'hora de fer el freaki, l'A.N.C. ens guanya en quantitat, però en qualitat al Poblenou deixem el llistó molt alt :-)

Aquesta simpàtica associació del barri té una pagina de Facebook on podeu seguir les seves convocatòries, clicant damunt https://www.facebook.com/groups/178802285982340/ i el seu mail de contacte és Nudismemarbella@gmail.com

Tant de bo que la privatització de l'espai públic, (que anomenen pressió turística),  no ens deixi sense poder gaudir d'aquesta engruna de llibertat que representa la platja nudista. Els negocis d'hamaques i xiringuitos cada dia ens assetjant més. Voldríem que Mister Money no ens torni a guanyar al Monopoli. De la voluntat política de l'ajuntament dependrà...

divendres, 1 de setembre de 2017

Denuncien una violació en Can Ricart.

Segons m'han explicat algunes treballadores d'Hangar, dignes de tot crèdit, la mare d'una sense sostre que dormia en una nau de Can Ricart, es va presentar amb els Mossos dins del recinte, i ha denunciat una violació patida per sa filla per part d'un altre sense sostre... Així tenim el pati :-(

La noia víctima de l'agressió portava uns dos mesos demanant favors als artistes residents, com poder dutxar-se o fer servir la rentadora i els estenedors. Després dels fets, no han tornat a veure-la ni saber-ne res més :-(

Recordem per enèsima vegada les diferents responsabilitats municipals que se destil·len en l'antiga fàbrica, propietat del ajuntament des de fa 12 anys, catalogada arquitectònicament en la mateixa categoria que les catedrals gòtiques, que va generar una plusvàlua en la requalificació dels terrenys ( De industrials a edificables) de 100 milions d'Euros, que anaren a la butxaca del marquès de Santa Isabel...

També sembla obvi que dels delictes que se cometin en l'interior d'un edifici públic, algun responsable hauria de donar explicacions. Que la llei de la selva imposi el caciquisme dels més violents, comença a ser normalitzat massa fàcilment. Com exemple, el ferit per 4 trets, un cop de destral i 2 dits amputats que recollí una ambulància abans d'ahir al passeig Taulat http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170830/43910411505/hombre-herido-grave-poblenou-tiros-hachazo-barcelona.html

 El quart món està sota del balcó de les torres d'ivori, des d'on els guiris celebren llurs bacanals alcohòliques. La millor botiga del món té les clavegueres brutes, els despatxos pudents i els carrers inhabitables https://elpunxo.wordpress.com/2017/08/28/dol-pel-meu-barri/ !!!!

dimecres, 16 d’agost de 2017

No abracem cap esperança.

Abraçar cap esperança de que s'obri un debat rigorós respecte a la turismofòbia, és una quimera surrealista més digne del règim del 78 que del tarannà d'aquesta pàgina. La retòrica de la ciutat neoliberal que comercialitza amb l'espai públic, mercantilitzant tot el que es belluga i part del que deixa de bellugar-se, és tant potent com l'addicció al turbocapitalisme.

Ha quedat empíricament comprovat el grau d'hipocresia rastrera de qui afirmava que venia a canviar les coses i corre a genuflexionar-se davant els de sempre, amb un somriure als llavis que parla per ell sol !!!!

La criminalització de les resistències al model actual, passen des del reduccionisme a la rebequeria de nens malcriats, fins a les desqualificacions Kaleborroquistes de qualsevol dissidència.

La industria turística contamina més que el fum de les xemeneies, doncs fonamenta el seu enriquiment en una pedra filosofal depredadora. L'antic barri es transmuta en un "no lloc" curull d'espectres passavolants, orfe de tota vida comunitària i sense un espars fil de teixit associatiu que no s'amari del consumisme buit d'esperit. El naufragi ressacós que culminarà la fi d'aquesta festa, no el pot dissimular ni l'eufòria etílica que ennuega a propis i a aliens http://diario16.com/turismofobia-no-sobreexplotacion-pobreza/ .Que dura serà la caiguda :-(

Desesperats, desesperançats i desemparats per qui fa tot just dos anys prometia exactament el contrari de com estem, no ens donarem per captius i desarmats, ans el dret al patalejar indòmitament serà l'urna dels honors on aixoplugar les darreres engrunes de dignitat desobedient. 

dimarts, 1 d’agost de 2017

El Poblenou en transició.

Es coneix amb el nom de Poblenou un territori que havia sigut barri, i que mitjançant la pedra filosofal del 22@ està en transició.Però no és una transició cap una urb sostenible, sinó que anem en l'altre direcció en "mode Darth Vader" ( A la força i pel costat fosc)

La transmutació de barri a parc temàtic és, a hores d'ara, un procés irreversible. Quan el capitalisme clava l'ullal, no deixa anar la mossegada ni que l'escanyin !!!! Amb el que els guiris consumeixen en sangria, que més dona si després cal recollir-los mentre dormen la mona damunt els seus orins.

Ara que parlem de transició, us recomanem aquest documental que explica des d'un punt de vista humà, alguna de les conseqüències d'aquest via crucis veïnal. A més té l'al·licient, a partir del minut 25:45, d'escoltar al Joan Marca i al Jaume Pagès explicant com va anar el tema de Can Ricart.

Mireu: https://www.youtube.com/watch?v=iQcn98fGHak&feature=youtu.be

divendres, 21 de juliol de 2017

Tendències estiuenques Poblenou 2017.


En aquest aparador massificat en que han convertit el barri els plans urbanístics, la passarel·la per excel·lència és l'antigament tranquil·la platja de la Marbella.  La privatització dels espais comuns per a negoci d'uns pocs, és una de les tendències  posades de moda per l'actual consistori municipal. Des d'hamaques a xiringuitos, passant pel punyetero helicòpter turístic ( Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1055132511248705/?hc_location=ufi ) el capitalisme s'imposa per terra, mar i aire damunt la sorra. Quasi res de nou sota del sol...

Quasi? Si, perquè tenim una nova onada d'invasors tèxtils en la platja nudista, on venedors ambulants arriben a oferir banyadors... La realitat genera metàfores impossibles de superar, per més florida que sigui la ficció !!!!

També estan prenent volada les protestes veïnals amb l'aigua al coll: Si fa 2 setmanes "Al Poblenou Ens Plantem" realitzava una mani aquàtica ( Veure https://www.facebook.com/pg/PoblenouEnsPlantem/photos/?ref=page_internal ), el proper Dissabte 22, l’Agència de Turisme Popular ens convoca a les 17:30h a la Rambla del Poblenou amb carrer Llull: recorregut: Rambla del Poblenou i litoral fins la platja de la Nova Icària. ( Veure https://agenciadeturismepopular.wordpress.com/2017/07/18/fes-de-turista-a-la-teva-ciutat-inauguracio/ )

Però terra endins que s'hi fa? 

Aquest estiu és tendència lluir cuixa en les fotos que se fan dalt de la torre de Can Ricart. A l'hora, segueix incombustible la moda de que els responsables culturals se dediquin al nostrat art del selfi d'entrecuix, per competir a veure qui el té menys pansit. 

 Lo de llogar pisos turístics il·legals pateix molt mala premsa, de manera que s'està imposant l'acampada lliure en descampats, entre els guiris més aventurers. Parlant de descampats, afegim foto dels terrenys d'on la Makabra fou desallotjada en 2004. En aquest enllaç podeu fer memòria http://ppcc.lahaine.org/barcelona-desalojo-y-reokupacion-del 

 Ara que dic memòria i que els referèndums també són Trending Topic, recordem la consulta que en 2006 es va fer sobre el 22@. Va quedar com una performance artística perquè cap entitat o associació o partit polític no va voler recolzar-lo. Però l'hemeroteca està ahí per senyalar on estava cadascú. (Mireu https://www.youtube.com/watch?v=naX5E65chn0&feature=share

Segueix imparable el botelló juvenil, sigui de calimotxo o sangria, i les consequències que generen, mireu  https://www.youtube.com/watch?v=rpahZYKUypw&feature=share .


L'eskai line curull de grues, un altre clàssic del barri, combina "perfectament" amb la pujada del preu de l'habitatge, fins nivells inassequibles a la majoria de mortals. Al senyor dels planells li surten molt bé els números...

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/02/el-senyor-dels-planells.html

dimecres, 28 de juny de 2017

Gentrificació: La filla lletja dels plans urbanístics.

Els plans urbanístics, ferits d’amor per la sageta del 3%, practicaren la promiscuïtat esbojarrada durant 6 lustres, com si no hi hagués un demà. La descendència d’aquella orgia del lucre, encara habita entre nosaltres. Un dels seus fills tontos, anomenat rescat bancari, acaba de costar-nos 60.000 milions d’Euros. La xifra és superior a la despesa en "Campamentos" de 300 anys de Borbons.

Un altre  parell de filles d’aquell braguetazo, que responen al nom de Retallades i Bombolla, han crescut malcriades i egoistes, fins al punt que l’adjectiu “trinxeraires” els hi queda massa suau.

Però la filla més lletja del 3% i la planificació urbana es diu Gentrificació. És dolenta de mena, i fa fora de casa a la gent, empenyent-la a dotzenes de Km de distància dels seus records i amics. Esparraca el teixit associatiu dels barris i destrueix la memòria col·lectiva. Com Alzheimer ciutadà, aliena a les persones fins el punt de fer-lis creure que la responsable de l’especulació immobiliària és una empresa que “remena” guiris.

Però si suposem que hi ha ( com a molt) un 1% de pisos turístics, queda un 99% de pisos que no ho són. Quants pisos de propietat pública hi ha actualment, fent la competència al mercat de lloguer? Ni el 0’01% !!!! :-(  Si el dret fonamental de l’habitatge ha quedat en mans del mercat capitalista, hi ha responsables que no cal cercar enllà dels mars: Polítics corruptes, empresaris corruptors, periodistes mentiders, justícia injusta, policies puteros, trepes de tota mena i indiferència generalitzada de la població. De aquellos polvos vienen aquestos lodos !!!!
Ara, els mateixos partits que prometien 4.000 habitatges “protegits” en el 22@ (i en feren sols 400, i ho feren les “immobiliàries” de CCOO, UGT i l’AV Poblenou. ) tornen a manar en l’ajuntament barceloní i diu que faran 16.000 pisos en 8 anys. Que fàcil és prometre i no complir, que barat surt enganyar miserablement, quanta posveritat guarneix l’imperi de Mordor, quant d’encert pitonistic en la profecia:  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/02/el-senyor-dels-planells.html  i quanta sabidurai popular en la dita:

El 3% es fuego,
los planes urbanisticos, estopa.
Llega el capitalismo....
y sopla !!!!


divendres, 2 de juny de 2017

Ara diu la U.B. que s'ho repensa :-(


 Segons publica El País amb data del 29 de Maig de 2017, La universitat de Barcelona està repensant-se els seus plans per Can Ricart. Veure http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/05/29/catalunya/1496084076_203093.html?id_externo_rsoc=FB_CC 

4 anys després de signar el conveni del 2013 ( Que ja classificàvem en el calaix de les fal·làcies en el seu dia. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html) i dos anys després d'escenificar la cerimònia de presentació pública en 2015 ( Que ja denunciarem com insult a la intel·ligència del veïnat, veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html ), ara diuen que no tenen els diners.

Com és possible que el llavors rector de la universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que en 2013 va signar el conveni, no tingués en compte aquest "petit" detall de 15 milions de res? Com és que el consistori municipal, propietari d'aquest bé cultural d'interès nacional, tampoc hi pensés gaire?? Com és que la conselleria de cultura no vetlla per la correcta conservació del nostre patrimoni cultural, tal i com estat obligats per llei ????

Al descrèdit generalitzat de les institucions polítiques i judicials en el que malvivim immersos, cal afegir-hi la complicitat repugnant de, si més no, una part de l'estament universitari. Els suposats intel·lectuals i els qui falsament diuen defensar les pedres històriques, s'afegeixen a la corrua de mentiders professionals, que fan de la xerrameca tertuliana una forma de lucrar-se sense escrúpols. Val a dir que alguns silencis interessats són encara més punyents que algunes de les clares falòrnies amb les que ens volen fer combregar.

Esperarem ( Asseguts per a no cansar-nos) que algú o alguna cosa aixequi la veu al respecte, reclamant responsabilitats als responsables. Que l'empobriment alienant al que la gentrificació ens aboca, tingués contrarèplica des d'alguna estrada, púlpit o Cadafalc. Amb prou feines se sent la veu d'algun antropòleg interrogant-se respecte a qualsevol perquè !!!! Veure https://observatoriconflicteurba.org/

Amb tal dosi d'excrements  "ideològics" empastifant la ciutat des de Collserola fins La Marbella, http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/01/la-gran-destruccio-ecologica.html la proposta que exposem és la de fugir a la muntanya, on diu que la merda no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó. I ahí s'apanyin les que es quedin!

Amb la voluntat de fer coherent aquest comiat amb l'estat tèrmic de la musculatura cardíaca, us deixem amb un poema de Pere IV:

Quin fred al cor, camarada

Quin fred, reïra de bet!,
quan bufa l'airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d'avançada!


Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.

Quin fred al sòl, la paret
d'oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.

Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d'avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!

dimarts, 2 de maig de 2017

Ahir, una cama trencada... Demà?

Amb tants adolescents jugant a Spiderman per les taulades de Can Ricart, se veia de venir.  Ahir a la tarda, un xicot sortia del recinte amb una cama trencada, repenjant-se en els companys i cridant que volia una ambulància !!!! :-(

Veure: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1284208278341126/ 

Amb una cama trencada hi haurà prou, o ens caldran desgràcies majors? Algun dia l'ajuntament actuarà per aturar la vandalització de l'únic bé cultural d'interès nacional de tot el districte de St Martí de Provençals?

Això amic meu, tant sols ho saben ells. Escolta la resposta dins del vent....  https://www.youtube.com/watch?v=X-5WM-3oWcU

dijous, 20 d’abril de 2017

Overbooking i comiats de solter.

La massificació "turística" del barri per setmana santa ha arribat fins a la torre de Can Ricart.
Diferents grups d'adolescents s'aglomeren en els punts d'accés al salt de la tanca i per les escales per pujar i baixar d'aquest BCIN de propietat municipal.
Entre grafiters, sense sostre, passavolants, artistes d'Hangar i animalons de similar pelatge, sembla que la ruta d'Indiana Jones que proposavem en 2010 acabarà per morir d'èxit: http://salvemcanric/…/la-ruta-dindiana-


Però la cosa no s'acaba aquí, ni molt menys. Diu que la crisi esmola l'enginy: Finals desfasats per a comiats de solter? Ja no cal llogar un vaixell i anar a aigües internacionals com feien en la sèrie "Els Simpson" (Veure https://www.youtube.com/watch?v=QewL0bkW7ZA).
El territori sense llei de Can Ricart queda molt més cèntric que alta mar, i ningú cobra entrada ( Si més no, de moment).
En les fotos 4 disfressats de pantera rosa intentant sobreviure a la ressaca sense morir en l'intent...

Ni tant sols els dies de pluja no acaben de dissuadir als "turistes" habituals, que malgrat el diluvi que pugui caure, tornen a visitar la torre. Es coneix que des d'allà dalt, la tempesta seria molt més emocionant... I a continuar llençant pedres a les taulades !!!!

Ben bé és allò que cantaven els Sopa de Cabra:
"Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard."



dimarts, 11 d’abril de 2017

Bombolles i barraquisme.

Coincidint amb la defunció d'una antiga ministra d'habitatge, abans d'ahir va fer 5 anys que 4 persones morien en l'incendi d'una barraca, al costat de Can Ricart. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/04/4-morts-mes-per-violencia-immobiliaria.html 

Avui poca gent se'n recorden d'allò, i una nova barraca ocupa el lloc del quàdruple decés. Però de l'antiga ministra en parlen en totes les tertúlies...http://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-carme-chacon-nina-trencada_150528_102.html Aquest és el país que patim !!!!

Aquella bombolla que esclatà en 2008, deixant dotzenes de milers d'afectats "col·laterals", altre volta l'estan inflant. Que tornarà a esclatar és tant clar, com fosques són les intencions dels qui es desentenen tenint "mando en plaza". Mireu http://www.huffingtonpost.es/2017/03/29/asi-funciona-la-especulacion-inmobiliaria-en-barcelona_a_22017385/

Mentre,  les "solucions habitacionals" es diversifiquen en l'interior de l'antic recinte fabril. Des de l'anterior barraca clàssica ja esmentada ( Descampat C/Bilbao), fins l'estada en tendes de campanya tipus iglú ( Descampat C/Marroc), passant pel reciclatge d'una furgoneta "abandonada" ( Descampat C/Perú). Evidentment, també hi ha qui aprofita les antigues naus per posar-hi el matalàs, sobretot ara amb el bon temps. L'ajuntament, amb els Comuns al capdavant, tenen clares les prioritats en que inverteixen els recursos públics: http://elmon.cat/noticia/193111/lajuntament-de-barcelona-ha-invertit-409000-euros-en-la-superilla-del-poblenou-i-preveu-destinar-hi-12-meur-mes

Als serveis socials municipals, ahir se'ls hi va girar feina, amb els guiris que dormien en els iots cremats en el port del Fòrum. Sembla que no estan per atendre els barraquistes del quart món, i si als turistes afectats per l'incident. Diuen males llengües que el seu gerent,Ricard Fernández Ontiveros, està desorientat de tantes voltes dins d'una porta giratòria: http://www.vilaweb.cat/noticies/sobre-portes-giratories-a-lajuntament-de-barcelona/

Sembla que aquella moto matriculada en 1978, encara pretenen seguir comercialitzant-la. Vigileu amb el que compreu amb el vostre vot i recordeu: Pels seus actes els coneixereu !!!!




divendres, 10 de març de 2017

Pedrades en la teulada.

La coberta de la nau que hi ha sota la torre de Can Ricart té més forats que el finançament dels convergents. Aquest aspecte de formatge grouller és el resultat del llançament de pedres que fan els grups d'adolescents que s'enfilen fins el cap d'amunt de la torre. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/03/idiotesa-o-imbecillitat-qui-me-compra.html

L'actual equip de govern municipal ( i l'anterior, i el d'abans de l'anterior) segueix la nostrada tradició de no solucionar absolutament res.  Ja no és tracta de dotar d'us public d'aquesta propietat de l'ajuntament, ja no la restauració de l'únic bé cultural d'interès nacional del districte de Sant Martí de Provençals, sinó simplement aturar que continuí el vandalisme juvenil en el seu interior.
 
L'antic escenari de 170 anys de lluites proletàries per la defensa dels drets laborals, desapareix any rera any, des de 2005.  El record a les Elionors del Poblenou sols s'aixopluga en uns pocs versos amarats d'enyor, com aquests: https://www.youtube.com/watch?v=OD0RibIwTiE. Vergonya Muntaner, vergonya !!!!

Encara espera resposta la pregunta que férem entre 2011 i 2012: On estaran les teules  que la Benedetta s'endugué? veure   http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=teules 

La memòria d'un barri obrer s'esborra, a "cops de roc llençats amb massa traça, un vailet va buidar-li un ull. En l'altre s'hi ha posat un vel"... Mentre, perdem orígens, perdem arrels, perdem identitat col·lectiva i perdem patrimoni, per a que algú guanyi prou diners per repartir 3% entre els partits polítics que ens mal governen :-( 

En despertar del dia de la marmota, el dinosaure gentrificador continuarà entonant cants de sirena anestèsics !!!!  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html

Però ens vacunem contra l'oblit amb una dosi d'Ovidi, que justament avui fa 22 anys que marxà de vacances.  https://www.youtube.com/watch?v=Wrq_YG7DzLM.. Si cal una dosi més extensa, perquè la primera sap a poc, aquesta entrevista a Ovidi Montllor al programa de TVE de Catalunya "Personatges", conduït per Montserrat Roig, l'any 1978, us deixarà definitivament satisfetes :-) https://www.youtube.com/watch?v=S-ZvbRSBCRA&t=637s . I a seguir cantant quan menys els plau. Perquè no ens empassem la ciutat en rosa que ens pinten els comuns, i, fugitius a casa nostra, encara ens resta la veu i el gest cansat de vell profeta, que diu el mestre Martí i Pol:


 EL FUGITIU.

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta,

 i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen

la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit mira'm els ulls que cap fosca no venç
si dormo al ras o en una espluga.
Estic cansat de tant brogit;
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot.
si visc encara és a re ça
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'obre.

https://www.youtube.com/watch?v=pxKIY8pPU7c